És d'agraïr que amb els temps que corren els senyors del Servei de Trànsit de la Generalitat, no sols llegeixin els mails que els hi arriben, sinó que amés els contestin (encara que sigui per treure's "el mort de sobre"...
Aquesta és la seva resposta:
Senyor J. Boronat,
Amb relació al correu electrònic que heu enviat a la bústia genèrica del Servei Català de Trànsit en què ens fèieu alguns suggeriments per reduir la velocitat a les autopistes amb l’incentiu de la gratuïtat per aquells conductors que no superin el límit de velocitat establerta, us informem que, malgrat semblar-nos una idea interessant, la competència sobre la forma de càlcul i cobrament dels peatges correspon al titular de la via, raó per la qual trametem el vostre escrit al Ministerio de Fomento per tal que avaluïn la vostra proposta.
Us agraïm l’interès en la millora de les condicions de circulació i de la seguretat viària i restem a la vostra disposició per qualsevol consulta o suggeriment que vulgueu fer-nos.
Atentament,
Servei de Gestió del Trànsit
Servei Català de Trànsit
Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació
Barcelona, 16 d’octubre de 2009
Gràcies. Ara a veure si el Ministerio de Fomento donen senyals de vida.
divendres, 16 / octubre / 2009
dimarts, 11 / agost / 2009
SOLUCIÓ PER UNA AUTOPISTA GRATUITA !!!
El motiu d’aquest escrit és que crec tenir una bona solució per aconseguir la gratuïtat de l’Autopista AP-7 i al mateix temps fer disminuir els accidents, tant en aquesta autopista com a la N-340. De fet és una solució transportable a qualsevol tram d’autopista de pagament del país.
Es tracta de tenir la valentia i la voluntat política de fer-ho ja que el cost és molt i molt baix i els beneficis molt grans.
. Es tracta, d’entrada, d’eliminar els peatges anomenats “troncals” (aquells que estan al mig del trajecte de l’autopista). Es paga en el moment de sortir de l’autopista, un sol cop. Això ja és així en molts trams d’autopista de la Península. Amb aquesta mesura guanyem temps (menys parades i cues) i eliminem riscos (menys cues = menys frenades)
. A l’entrada de l’autopista s’entrega una targeta de paper a cada vehicle amb l’hora en que entra a l’autopista i el lloc per on es fa.
. En el peatge de sortida es col·loca la targeteta en una màquina que calcula el temps emprat en fer el trajecte entre els dos peatges (entrada i sortida)
. Si el temps transcorregut entre l’entrada i la sortida a de l’autopista és igual o superior al temps necessari en fer el tram a 120 Km/h la barrera s’obra sense necessitat de pagar cap import. Així doncs tots aquells vehicles que respectin la velocitat màxima de 120 Km/m tindran l’Autopista gratuïta. Per exemple: si entrem a l’autopista per A i sortim 120 Km. després, per la sortida B, i el temps emprat en fer aquests 120 Km. és de 60 minuts (o superior) no es paga.
Amb la gratuïtat de la AP-7, s’alliberaria la N-340 de molts cotxes i camions, i aconseguiríem major fluïdesa i menys sinistralitat a la N-340. Menys cues, menys accidents, major fludesa, gratuïtat…
Evidentment les concessionàries d’autopistes es negaran a que gran part dels seus clients passin la barrera sense pagar. Cal trobar-hi solucions:
. Una una d’elles seria pujar el preu del peatge per aquells que no respecten la velocitat màxima, així els que corren massa pagaran el peatge dels que no corren (o si més no una part). Per exemple: Si entrem a l’autopista per A i sortim 120 Km. després, per la sortida B, i el temps emprat en fer aquests 120 Km. és inferior a 60 minuts es paga una quantitat sensiblement superior a l’actual.
. Cada cop que hi ha un accident, es produeixen unes despeses extraordinàriament altes que assumeix els Governs (policies, bombers, ambulàncies, helicòpter, serveis mèdics que col·lapsen les urgències dels nostres hospitals, psicòlegs, rehabilitacions eternes, tractaments mèdics, medicaments, …) Amés dels milions d’euros anuals que ens gastem en baixes laborals, pensions d’invalidesa, orfandat, viudetats, … Si evitem un centenar d’accidents l’any, ens estalviem una milionada d’euros en aquests serveis que podrien anar destinats a indemnitzar a les concessionàries d’autopistes per la seva retallada d’ingressos. Cal que els nostres polítics siguin “negociadors” i que arribin a acords amb les autopistes!
Bé, crec que no es perd res de plantejar-s’ho i mirar la viabilitat d’aquesta idea. La llàstima es que aquestes decisions les han de prendre polítics que ara per ara estan més preocupats en barallar-se entre ells que en evitar morts a les carreteres.
EN RESUM:
. Autopista gratuïta per als que van a 120 Km/h o menys (de promig)
. Si la gent respecta els 120 Km/h a l’autopista disminuiran els accidents.
. Si l’autopista és gratuïta, molts camions i cotxes particulars escolliran l’autopista enlloc de la N-340, que reduirà el transit i els accidents.
. Aquell que superi el promitg de 120 Km/h entre els dos trams (entrada i sortida), haurà de fer front a un pagament extraordinari (un 25% més del que es paga ara, per exemple)
. Menys accidents vol dir menys baixes laborals i per tant més productivitat, vol dir cotitzar a la Seg. Social durant més dies, no haver de fer front a pensions, invalideses, …
. Els nostres dirigents es podran penjar la medalla d’haver aconseguit la gratuïtat de les autopistes.
. El temps emprat en restaurants, benzineres i àrees de descans, seria descomptat del total.
Idea: Joan Boronat i Barrera
Es tracta de tenir la valentia i la voluntat política de fer-ho ja que el cost és molt i molt baix i els beneficis molt grans.
. Es tracta, d’entrada, d’eliminar els peatges anomenats “troncals” (aquells que estan al mig del trajecte de l’autopista). Es paga en el moment de sortir de l’autopista, un sol cop. Això ja és així en molts trams d’autopista de la Península. Amb aquesta mesura guanyem temps (menys parades i cues) i eliminem riscos (menys cues = menys frenades)
. A l’entrada de l’autopista s’entrega una targeta de paper a cada vehicle amb l’hora en que entra a l’autopista i el lloc per on es fa.
. En el peatge de sortida es col·loca la targeteta en una màquina que calcula el temps emprat en fer el trajecte entre els dos peatges (entrada i sortida)
. Si el temps transcorregut entre l’entrada i la sortida a de l’autopista és igual o superior al temps necessari en fer el tram a 120 Km/h la barrera s’obra sense necessitat de pagar cap import. Així doncs tots aquells vehicles que respectin la velocitat màxima de 120 Km/m tindran l’Autopista gratuïta. Per exemple: si entrem a l’autopista per A i sortim 120 Km. després, per la sortida B, i el temps emprat en fer aquests 120 Km. és de 60 minuts (o superior) no es paga.
Amb la gratuïtat de la AP-7, s’alliberaria la N-340 de molts cotxes i camions, i aconseguiríem major fluïdesa i menys sinistralitat a la N-340. Menys cues, menys accidents, major fludesa, gratuïtat…
Evidentment les concessionàries d’autopistes es negaran a que gran part dels seus clients passin la barrera sense pagar. Cal trobar-hi solucions:
. Una una d’elles seria pujar el preu del peatge per aquells que no respecten la velocitat màxima, així els que corren massa pagaran el peatge dels que no corren (o si més no una part). Per exemple: Si entrem a l’autopista per A i sortim 120 Km. després, per la sortida B, i el temps emprat en fer aquests 120 Km. és inferior a 60 minuts es paga una quantitat sensiblement superior a l’actual.
. Cada cop que hi ha un accident, es produeixen unes despeses extraordinàriament altes que assumeix els Governs (policies, bombers, ambulàncies, helicòpter, serveis mèdics que col·lapsen les urgències dels nostres hospitals, psicòlegs, rehabilitacions eternes, tractaments mèdics, medicaments, …) Amés dels milions d’euros anuals que ens gastem en baixes laborals, pensions d’invalidesa, orfandat, viudetats, … Si evitem un centenar d’accidents l’any, ens estalviem una milionada d’euros en aquests serveis que podrien anar destinats a indemnitzar a les concessionàries d’autopistes per la seva retallada d’ingressos. Cal que els nostres polítics siguin “negociadors” i que arribin a acords amb les autopistes!
Bé, crec que no es perd res de plantejar-s’ho i mirar la viabilitat d’aquesta idea. La llàstima es que aquestes decisions les han de prendre polítics que ara per ara estan més preocupats en barallar-se entre ells que en evitar morts a les carreteres.
EN RESUM:
. Autopista gratuïta per als que van a 120 Km/h o menys (de promig)
. Si la gent respecta els 120 Km/h a l’autopista disminuiran els accidents.
. Si l’autopista és gratuïta, molts camions i cotxes particulars escolliran l’autopista enlloc de la N-340, que reduirà el transit i els accidents.
. Aquell que superi el promitg de 120 Km/h entre els dos trams (entrada i sortida), haurà de fer front a un pagament extraordinari (un 25% més del que es paga ara, per exemple)
. Menys accidents vol dir menys baixes laborals i per tant més productivitat, vol dir cotitzar a la Seg. Social durant més dies, no haver de fer front a pensions, invalideses, …
. Els nostres dirigents es podran penjar la medalla d’haver aconseguit la gratuïtat de les autopistes.
. El temps emprat en restaurants, benzineres i àrees de descans, seria descomptat del total.
Idea: Joan Boronat i Barrera
dimecres, 1 / juliol / 2009
ENTREVISTA A JORDI ORTIZ, CAP DE COLLA DELS XIQUETS DEL SERRALLO
“Si no canvien les coses,
l'any que ve no seguiré”
El Cap de Colla dels blaus assegura que el càrrec li fà sortir la mala llet que porta dintre. Es troba cansat però amb il·lusió per afrontar el que queda de temporada. Vilallonga és, si la gent respon, un bon lloc per intentar el primer 4/7 amb agulla de la temporada i no descarta cap castell de la gama de 7 d’aquí a final de temporada. El pilar de 6 no està entre els objectius d’enguany. Declara que li agradaria veure cares noves als poms de d’alt. Faria qualsevol cosa per descarregar el 2/7.
Des del 17 de Gener d’enguany, en Jordi Ortiz està al capdavant de la Colla Xiquets del Serrallo. És la seva 14a. temporada amb els serrallencs i la primera com a màxim responsable tècnic de la Colla marinera. 166 dies com a Cap de Colla que ja han donat per alegries i petites decepcions: Es mostra satisfet pel nivell de castells fets fins al moment, però bastant decebut amb algun membre de la tècnica pel seu pasotisme i assegura haver-se sentit sol al començament de la temporada. No té encara massa clara la seva continuïtat al front de la tècnica l’any vinent. Des d’aquestes ratlles fa una crida als castellers per què baixin als assajos, per poder realitzar castells més importants i qualifica l’assistència de la gent als assajos del dimarts com a patètica. Aquesta és l’entrevista completa:
. Nom complet:
Jordi Ortiz Palleja
. Edat:
34
. Any d’entrada a la Colla:
Entre el 95 i 96
. Experiències castelleres anteriors als XS?
Sí, 6 anys als Xiquets.
. Tens algun vincle amb el barri del Serrallo?
No
. Qui et va portar a la Colla?
En José Maria.
. El teu castell preferit?
El 3 de 8
. La millor plaça per fer castells?
La Plaça de les Cols.
. On no has fet castells, però t’agradaria?
Cap plaça.
. Liles o ratlles?
Ratlladíssim.
. Castells per la tele o a plaça?
A plaça.
. Quina fou la teva primera actuació amb camisa?
L’11 de setembre.
. Quin any i en quin castell vas debutar com a casteller de tronc?
Per la Mercè al 97 de baix al 4 de 6
. T’agradaria que el teu fill fes castells?
Sí.
. Tens amics (de veritat) a la Colla?
Sí.
. Dóna’m 3 adjectius que et defineixin:
Morrut, cabut i noble.
. Aquesta és la primera entrevista que et fan?
Així sí.
. Acaba les frases:
- Si no fos dels X. del Serrallo… no faria castells.
- Quan acabi la temporada… no sé si continuaré com a cap de colla.
- El dia que descarreguem el 2/7… el que calgui.
- Des de que sóc Cap de Colla que… m'ha sortit la mala llet i ho passo molt malament.
. Aquesta és la primera temporada que tens responsabilitats en una Tècnica i ni més ni menys que de Cap de Colla. Què tal l’experiència fins ara?
Positiva i negativa.
. Tens una dona i un fill, com portes lo de compaginar castells i família?
Aquesta és una de les parts negatives per part meva.
. Ser Cap de Colla és el que t’esperaves?
No, mai a la vida.
. Has rebut el recolzament de la gent (i en especial d’aquells castellers que s’hi van comprometre) o per contra sents “la solitud” del Cap de Colla?
Al principi em vaig trobar molt sol, però es va solucionar. A part d'ells hi ha alguns castellers que han estat en els moments complicats com el Jordi Vidal, el Ramon de Marçà i algú més.
. Explique’ns els pros i contres del càrrec.
La satisfacció que sense tenir ni punyetera idea surten les coses i pels contres, el temps que em treu i les discussions amb la gent.
. És inqüestionable el teu amor per la Colla; tant és així que anys enrere vas tatuar-te l’escut de la Colla a l’espatlla. Què et va motivar a fer-ho? Te'n penedeixes?
Una bona borratxera i encara que no m'agraden els tatuatges, ni me'n penedeixo, ni ho faré mai.
. Si se t’aparegués un Geni disposat a concedir-te 3 desitjos, quins serien?
2 de 7, el local nou ja i 100 castellers més.
. Ja hem arribat a l’equador de la temporada dels XS. Quina valoració fas d’aquests primers mesos de temporada?
A nivell de castells fets, bona. A nivell personal, cansat però amb ganes.
. Vistes les dificultats inicials amb el 4/7 i el fet de no assajar el 3 per sota, han retardat una mica l’assoliment dels objectius inicialment plantejats. Compliràs els objectius que et vas plantejar a inici de temporada?
No ho sé, depèn de la gent; com he contestat abans, ganes no me’n falten.
. Quan trigarem a veure el 4/7 amb l’agulla?
Vilallonga seria una bona actuació per provar-lo però falten assajos.
. Castells com el 2/7, el 5/7 i el 3/7 per sota, que encara no s’han assajat, son factibles enguany?
De moment sí; et recordo que el 3 per sota ja l'hem assajat en un assaig.
. La incorporació enguany d’un casteller nou a la Colla ha fet disparar les expectatives i il·lusions pel pilar de 6. Està aquest castell entre els teus objectius per enguany?
No.
. Hi ha molta canalla nova que participa dels assajos. Veurem cares noves al pom de d’alt enguany?
Pensa que la Lucia ha debutat enguany; els demés ja veurem. A mi ja m'agradaria.
. Com valores les actuacions dels crios fins al moment?
Molt bona només amb la taca de Vilafranca.
. L’equip de Canalla també és nou. Com valores la seva feina feta fins avui?
Pensa que jo he vist plorar algun nen per que no ha pujat o per que no podia assajar o pujar amb febre. Crec que no t'he de dir res més.
. En quant a les pinyes, teniu prou gent als assajos com per poder pujar segons sobre la pinya?
Ens agradaria més gent. Els divendres alguna cosa podem fer, ara els dimarts: patètic!
. Pots fer-me una valoració de la feina dels caps de pinya fins al moment?
Al Xavi “se li’n va la pinça” alguna vegada però ganes no li falten. El Víctor collonut, com quasi sempre. De la resta prefereixo no parlar però estic bastant decebut. Aprofito l’avinantesa per agrair l’esforç de l’Alfred amb les pinyes tot i no ser de l’equip tècnic.
. Hi ha cares noves als troncs i també algunes mans noves; s’ha fet alguna campanya de captació de nous castellers?
Ni idea; ho sento, no m’entero de tot.
. Enguany hi ha hagut canvis en la Junta Directiva de la Colla, hi ha bona entesa entre Tècnica i Junta?
Perfecte.
. L’assaig previ a St. Pere hi va haver algun moment de cert nerviosisme. Què va passar?
Bé, bastant pasotisme de la gent de la tècnica i de la resta, ja estava una mica cremat d’alguna discussió anterior amb alguns castellers. Aprofito per agrair al Jordi Vidal, al Ramon de Marçà i al “Xato” pel seu recolzament, sembla que son els únics que s’adonen del que passa a l’assaig. Aquí es veu la mica de pasotisme de la resta de la tècnica.
. Fa temps que la Colla no surt a actuar fora de Catalunya, i encara més fora de l’estat espanyol. Creus que una sortida a l’estranger serviria per aglutinar als castellers nouvinguts i per motivar els més veterans?
Més que per conseguir casteller nouss, jo ho faria per premiar els que, any rere any, estan lluitant per tirar aquesta colla endavant.
. Els XS continuen sense un local on assajar sota cobert, això us resulta un inconvenient? S’han perdut assajos per culpa de no tenir un lloc d’assaig cobert?
Ja saps que sí, és un inconvenient i hem perdut assajos.
. Quina opinió et mereix la Diada del Primer Diumenge de les Festes on els XS no hi son convidats?
“Me la sua”.
. L’any vinent és any de Concurs. Et faria il·lusió ser el Cap de Colla dels Serrallencs en una Diada tant especial?
Ara mateix la meva resposta és que no i et diré més, si no canvien les coses (que sincerament ho dubto) no seguiré l'any que ve.
. Tens clar qui serà el segon que portarà el 15è pilar caminant dels XS a l’Ajuntament? I el terç? I l’enxaneta?
Segon si, la resta no, però tranquil que el pilar son qüestions familiars on jo no hi entraré.
. Vols fer arribar algun missatge als castellers?
Que tots volem fer els màxims castells al nostre abast però per aconseguir-ho hem de baixar als assajos els dimarts i divendres. Que s'animin i baixin que encara que no ho sembli, ganes no me’n falten.
Entrevista realitzada per: Joan Boronat i Barrera
01.07.2009
www.joanboronat.blogspot.com
castellerabord@gmail.com
dimecres, 10 / juny / 2009
ELECCIONS EUROPEES (EN CLAU CATALANA)
M’agraden els dies d’eleccions. Tinc 34 anys i no m’he perdut ni un sol sufragi. Crec que tots aquells que no van a votar son uns mal-educats, no en el sentit rotund i despreciatiu de la paraula, sinó que personalment crec que no han rebut una bona educació democràtica, ni en història recent d’aquesta nació. És cert que els partits polítics i la majoria dels seus dirigents fan una mica d’engunyia, que les seves promeses no es compleixen mai, que cada cop hi ha més casos de corrupció i tràfic d’influències però tot això no m’ha servit mai d’excusa per no anar a votar.
En les últimes eleccions al Parlament europeu s’hi presentaven un fotimer de candidatures. Molta varietat i moltes opcions diferents per als que volen fugir de les formacions tradicionals. I si tot i la gran varietat de partits presentats encara no en trobés cap que em fes el pes, sempre em quedaria la opció de votar en blanc i inclús fer un vot nul, però anar votar sempre. Fins i tot, crec que anar a votar, no només ha de ser un dret, sinó també una obligació, o que si més no, haver votat et donés certs “privilegis”. Per exemple, que haver votat a les municipals, et donés un punt més per optar a una feina a l’Ajuntament o per tenir plaça en una guarderia, o tinguessis un descompte en els busos municipals…, per posar algun exemple. Crec que a qui ens mana els falta imaginació.
Els nostres dirigents justifiquen la grandíssima abstenció a Catalunya amb el bon temps, les excursions a la platja, la falta de mobilització dels militants, al desinterès per Europa… La abstenció de “nosequants” milions de catalans no serveix per que els polítics s’adonin del que pensem. L’abstenció ha estat la gran guanyadora dels comicis, i què? No serveix de res. No ho consideren toc d’atenció, ells fan bé la seva feina, son els ciutadans els que prefereixen anar a la platja. Quedant-nos a casa no aconseguirem que els dirigents canviïn el seu discurs i les seves maneres. Què hagués passat, en contra, si el 62,46% dels votants, enlloc de quedar-se a casa haguessin votat en blanc? Això sí seria un bon toc d’atenció!
M’agraden els dies d’eleccions, però encara m’agrada més l’endemà de les eleccions. Tots han guanyat! La tele es converteix en un esperpent: Totes les formacions treuen la seva visió particular i partidista del resultat. Uns guanyen en vots, uns altres en escons, els altres retallen diferències, els altres pugen el percentatge, n’hi ha que guanyen entre les dones separades d’entre 40 i 50 anys de la segona anella de Barcelona… tothom guanya. Au va! Que us penseu que ens mamem el dit o què??
Doncs no! Aquest cop, els resultats de les europees a Catalunya, ens deixen un panorama ben diferent, no només no guanyen sinó que totes les formacions han resultat perdedores:
PSC-PSOE: Baixen sensiblement en el percentatge de vots, passant del 42,8% a les últimes europees al 35,9% actual. Perden 200.000 vots. Que s’ho facin mirar.
CiU: Perd de nou unes eleccions. Continuen sent la segona força de Catalunya i es queden a més de 13% de diferència dels socialistes. El tripartit encara suma. Que s’ho facin mirar.
PP: També perd votants i percentatge de vot. Per aquest camí no recuperaran la Moncloa. Que s’ho facin mirar.
ERC: Uns altres que perden en percentatge de vots i quasi 70.000 votants Que s’ho facin mirar.
ICV-EUiA: Es queden en un ridícul 6,1% dels vots, perdent més d’un 1% dels vots (ridícul tenint en compte que estan al Gobern i que el Conseller de Participació és d’aquest partit). Que s’ho facin mirar i especialment el Conseller de Participació que vista la abstenció, crec, hauria de dimitir.
Ciudadanos: Amb prou feines arriben al 0,36% dels vots. En total, 6.981 vots, que és menys d’una dècima part dels vots de les últimes autonòmiques. Aquests resultats + els problemes interns semblen sentenciar a aquest partit. Que s’ho facin mirar.
Els únics que milloren resultats son: L’abstenció (62,46%), els vots en blanc (multipliquen per 5 els anteriors resultats) i els vots nuls (multipliquen per 4 els anteriors resultats).
Tots hi perdem; “ells” hi guanyen.
En les últimes eleccions al Parlament europeu s’hi presentaven un fotimer de candidatures. Molta varietat i moltes opcions diferents per als que volen fugir de les formacions tradicionals. I si tot i la gran varietat de partits presentats encara no en trobés cap que em fes el pes, sempre em quedaria la opció de votar en blanc i inclús fer un vot nul, però anar votar sempre. Fins i tot, crec que anar a votar, no només ha de ser un dret, sinó també una obligació, o que si més no, haver votat et donés certs “privilegis”. Per exemple, que haver votat a les municipals, et donés un punt més per optar a una feina a l’Ajuntament o per tenir plaça en una guarderia, o tinguessis un descompte en els busos municipals…, per posar algun exemple. Crec que a qui ens mana els falta imaginació.
Els nostres dirigents justifiquen la grandíssima abstenció a Catalunya amb el bon temps, les excursions a la platja, la falta de mobilització dels militants, al desinterès per Europa… La abstenció de “nosequants” milions de catalans no serveix per que els polítics s’adonin del que pensem. L’abstenció ha estat la gran guanyadora dels comicis, i què? No serveix de res. No ho consideren toc d’atenció, ells fan bé la seva feina, son els ciutadans els que prefereixen anar a la platja. Quedant-nos a casa no aconseguirem que els dirigents canviïn el seu discurs i les seves maneres. Què hagués passat, en contra, si el 62,46% dels votants, enlloc de quedar-se a casa haguessin votat en blanc? Això sí seria un bon toc d’atenció!
M’agraden els dies d’eleccions, però encara m’agrada més l’endemà de les eleccions. Tots han guanyat! La tele es converteix en un esperpent: Totes les formacions treuen la seva visió particular i partidista del resultat. Uns guanyen en vots, uns altres en escons, els altres retallen diferències, els altres pugen el percentatge, n’hi ha que guanyen entre les dones separades d’entre 40 i 50 anys de la segona anella de Barcelona… tothom guanya. Au va! Que us penseu que ens mamem el dit o què??
Doncs no! Aquest cop, els resultats de les europees a Catalunya, ens deixen un panorama ben diferent, no només no guanyen sinó que totes les formacions han resultat perdedores:
PSC-PSOE: Baixen sensiblement en el percentatge de vots, passant del 42,8% a les últimes europees al 35,9% actual. Perden 200.000 vots. Que s’ho facin mirar.
CiU: Perd de nou unes eleccions. Continuen sent la segona força de Catalunya i es queden a més de 13% de diferència dels socialistes. El tripartit encara suma. Que s’ho facin mirar.
PP: També perd votants i percentatge de vot. Per aquest camí no recuperaran la Moncloa. Que s’ho facin mirar.
ERC: Uns altres que perden en percentatge de vots i quasi 70.000 votants Que s’ho facin mirar.
ICV-EUiA: Es queden en un ridícul 6,1% dels vots, perdent més d’un 1% dels vots (ridícul tenint en compte que estan al Gobern i que el Conseller de Participació és d’aquest partit). Que s’ho facin mirar i especialment el Conseller de Participació que vista la abstenció, crec, hauria de dimitir.
Ciudadanos: Amb prou feines arriben al 0,36% dels vots. En total, 6.981 vots, que és menys d’una dècima part dels vots de les últimes autonòmiques. Aquests resultats + els problemes interns semblen sentenciar a aquest partit. Que s’ho facin mirar.
Els únics que milloren resultats son: L’abstenció (62,46%), els vots en blanc (multipliquen per 5 els anteriors resultats) i els vots nuls (multipliquen per 4 els anteriors resultats).
Tots hi perdem; “ells” hi guanyen.
dilluns, 1 / juny / 2009
FINAL A 4 DE LA LEB PLATA (i II): LA FINAL
Tot i la victòria en nombre d’espectadors, no vam guanyar a la pista, cosa que ens hagués donat una plaça a la LEB OR (segona categoria a nivell nacional)
No vull donar lliçons de bàsquet a ningú, primerament perquè no en sé gaire i segon perquè no soc qui; però m’agradaria dir la meva sobre la final, fer-vos algun comentari sobre aspectes tècnics d’un partit que vaig tenir l’ocasió de veure en directe al Pavelló Fernando Martín de Fuenlabrada i que haguéssim pogut guanyar perfectament.
A la final ens enfrontàvem al WTC ALMEDA PARK CORNELLÀ, equip vinculat al Barça i amb jugadors joves d’extraordinària vàlua i projecció, com en Nihat Dedovic.
El CBT va començar adormit, potser nerviós, i amb un inspirat Dedovic (autor dels 11 primers punts del Cornellà) vam arribar al final del primer quart perdent 16-23, masses punts rebuts en un quart si voliem tenir opcions de victòria.
El segon i el tercer quart els vam guanyar (21-16 i 17-16), tot i que l’avantatge aconseguida pels de Cornellà al primer quart, encara ens feia anar per sota en el marcador. Malgrat anar perdent, jo estava confiat en la victòria, ja que en Dedovic, va desaparèixer durant gran part del partit i fallava pilotes que no acostuma a fallar (va acabar el matx amb només un 33% d’encert en llançaments de 2 i un 29% en llançaments triples). Rabaseda (un altre gran jugador) tampoc estava gaire inspirat.
Però tot es va complicar notablement en l’últim quart per una sèrie de qüestions i decisions que, crec, foren les motivadores de la derrota cebetista. Sota el meu criteri foren:
. Mala defensa en l’ultim quart sobre Dedovic. Tots sabíem que era l’home clau, aquell que no s’amaga i que en els moments complicats dona la cara i decideix partits. Totes i cadascuna de les pilotes en atac del Cornellà acabaren en mans d’en Dedovic, que agafà tota la responsabilitat en atac. Ni en Berni ni en Wilson van aconseguir evitar que el brillant jugador de l’escola iugoslava rebés pilotes, que era la clau per tal que no anotés, ja que un cop rebuda, els ajuts dels homes interiors del CBT no arribaven o arribaven tard provocant faltes i enviant al crack del Cornellà a la línia de tirs lliures, des d’on, amb un espectacular 15 de 15 i 30 de valoració, va decidir el partit.
Francament vaig trobar a faltar alternatives defensives per intentar parar a en Dedovic, potser intentar una zona per aprofitar el seu baix percentatge de llançaments en la llarga distància o una “mixta” per tal de crear dubtes en l’atac contrari. Canvis defensius que sí van fer ells (zona 2-3) en l’últim quart i que ens van crear algun problema.
. Joc interior. Tot i que vam agafar més rebots que el Cornellà, no vam saber parar al pivot Mamadou Samb que capturà 13 rebots, 10 punts, 25 de valoració i una intimidació a la zona que es veu reflexada en els 7 taps col·locats.
En aquest punt cal destacar la baixa per lesió de Ramón Espuña, que per la seva alçada i experiència hagués pogut ajudar a parar el joc interior del Cornellà que amés es va veure afavorit per les faltes dels nostres jugadors interiors i la mala gestió dels canvis en els últims minuts, doncs quedant 6 minuts per la finalització del partit, Mesa va cometre la quarta falta personal; era un moment de lluita intensa i no vam saber reservar al nostre millor pivot per als minuts decisius del partit i enseguida va cometre la cinquena falta. Poc després va succeir el mateix amb l’Edu Riu que tampoc fou reservat i va cometre la cinquena falta condemnant al CBT a jugar sense els pivots titulars i passant la responsabilitat a un Ferran Torres que no havia jugat gaires minuts durant la temporada i al que cal felicitar per la lluita i l’esperit en aquests moments decisius aportant 8 punts i 5 rebots.
. Desaparició de jugadors clau. Em van decepcionar alguns jugadors del CBT que haurien de ser claus en aquest equip, principalment en Souleymane Drame que se’l va fitxar per aportar alguna cosa més que 0 punts i 0 rebots per acabar amb una valoració de -2. Tampoc fou el millor partit d’en David Garcia Peña (0 punts i -3 de valoració) ni el millor d’en Wilson, malament a la semifinal (on només va salvar una valoració negativa en els tirs lliures de l’últim quart) i fallant el triple decisiu a falta de pocs segons per al final del partit més important de la temporada amés de no poder parar en defensa a en Dedovic.
. Gestió dels últims dos minuts. Varem arribar als últims dos minuts empatats, amb les baixes del joc interior i amb un Dedovic que s’ho jugava absolutament tot. A un minut del final guanyavem de 2 però una pilota perduda d’en Berni (extraordinari durant tot el partit amb 4 triples) a falta de pocs segons i una mala selecció de tir per part de Wilson que va buscar el triple a falta de 5 segons quan una cistella de 2 ens donava la possibilitat de jugar-nos el partit en una pròrroga a cara o creu (amb en Dedovic amb 4 faltes) ens van condemnar al 69-73 final.
En definitiva, EXTRAORDINÀRIA temporada del CBT, que ens ha deixat un cert mal gust de boca per com a acabat i que podríem haver qualificat d’HISTÒRICA d’haber tingut dos minuts finals encertats.
Reitero la meva admiració per la directiva del Club (i en especial per en Sergi Bru), per tots els seus treballadors (bravo Paci!) i per una afició entregada que va donar una lliçó a totes les altres en nombre i dedicació. Felicitats!
No vull donar lliçons de bàsquet a ningú, primerament perquè no en sé gaire i segon perquè no soc qui; però m’agradaria dir la meva sobre la final, fer-vos algun comentari sobre aspectes tècnics d’un partit que vaig tenir l’ocasió de veure en directe al Pavelló Fernando Martín de Fuenlabrada i que haguéssim pogut guanyar perfectament.
A la final ens enfrontàvem al WTC ALMEDA PARK CORNELLÀ, equip vinculat al Barça i amb jugadors joves d’extraordinària vàlua i projecció, com en Nihat Dedovic.
El CBT va començar adormit, potser nerviós, i amb un inspirat Dedovic (autor dels 11 primers punts del Cornellà) vam arribar al final del primer quart perdent 16-23, masses punts rebuts en un quart si voliem tenir opcions de victòria.
El segon i el tercer quart els vam guanyar (21-16 i 17-16), tot i que l’avantatge aconseguida pels de Cornellà al primer quart, encara ens feia anar per sota en el marcador. Malgrat anar perdent, jo estava confiat en la victòria, ja que en Dedovic, va desaparèixer durant gran part del partit i fallava pilotes que no acostuma a fallar (va acabar el matx amb només un 33% d’encert en llançaments de 2 i un 29% en llançaments triples). Rabaseda (un altre gran jugador) tampoc estava gaire inspirat.
Però tot es va complicar notablement en l’últim quart per una sèrie de qüestions i decisions que, crec, foren les motivadores de la derrota cebetista. Sota el meu criteri foren:
. Mala defensa en l’ultim quart sobre Dedovic. Tots sabíem que era l’home clau, aquell que no s’amaga i que en els moments complicats dona la cara i decideix partits. Totes i cadascuna de les pilotes en atac del Cornellà acabaren en mans d’en Dedovic, que agafà tota la responsabilitat en atac. Ni en Berni ni en Wilson van aconseguir evitar que el brillant jugador de l’escola iugoslava rebés pilotes, que era la clau per tal que no anotés, ja que un cop rebuda, els ajuts dels homes interiors del CBT no arribaven o arribaven tard provocant faltes i enviant al crack del Cornellà a la línia de tirs lliures, des d’on, amb un espectacular 15 de 15 i 30 de valoració, va decidir el partit.
Francament vaig trobar a faltar alternatives defensives per intentar parar a en Dedovic, potser intentar una zona per aprofitar el seu baix percentatge de llançaments en la llarga distància o una “mixta” per tal de crear dubtes en l’atac contrari. Canvis defensius que sí van fer ells (zona 2-3) en l’últim quart i que ens van crear algun problema.
. Joc interior. Tot i que vam agafar més rebots que el Cornellà, no vam saber parar al pivot Mamadou Samb que capturà 13 rebots, 10 punts, 25 de valoració i una intimidació a la zona que es veu reflexada en els 7 taps col·locats.
En aquest punt cal destacar la baixa per lesió de Ramón Espuña, que per la seva alçada i experiència hagués pogut ajudar a parar el joc interior del Cornellà que amés es va veure afavorit per les faltes dels nostres jugadors interiors i la mala gestió dels canvis en els últims minuts, doncs quedant 6 minuts per la finalització del partit, Mesa va cometre la quarta falta personal; era un moment de lluita intensa i no vam saber reservar al nostre millor pivot per als minuts decisius del partit i enseguida va cometre la cinquena falta. Poc després va succeir el mateix amb l’Edu Riu que tampoc fou reservat i va cometre la cinquena falta condemnant al CBT a jugar sense els pivots titulars i passant la responsabilitat a un Ferran Torres que no havia jugat gaires minuts durant la temporada i al que cal felicitar per la lluita i l’esperit en aquests moments decisius aportant 8 punts i 5 rebots.
. Desaparició de jugadors clau. Em van decepcionar alguns jugadors del CBT que haurien de ser claus en aquest equip, principalment en Souleymane Drame que se’l va fitxar per aportar alguna cosa més que 0 punts i 0 rebots per acabar amb una valoració de -2. Tampoc fou el millor partit d’en David Garcia Peña (0 punts i -3 de valoració) ni el millor d’en Wilson, malament a la semifinal (on només va salvar una valoració negativa en els tirs lliures de l’últim quart) i fallant el triple decisiu a falta de pocs segons per al final del partit més important de la temporada amés de no poder parar en defensa a en Dedovic.
. Gestió dels últims dos minuts. Varem arribar als últims dos minuts empatats, amb les baixes del joc interior i amb un Dedovic que s’ho jugava absolutament tot. A un minut del final guanyavem de 2 però una pilota perduda d’en Berni (extraordinari durant tot el partit amb 4 triples) a falta de pocs segons i una mala selecció de tir per part de Wilson que va buscar el triple a falta de 5 segons quan una cistella de 2 ens donava la possibilitat de jugar-nos el partit en una pròrroga a cara o creu (amb en Dedovic amb 4 faltes) ens van condemnar al 69-73 final.
En definitiva, EXTRAORDINÀRIA temporada del CBT, que ens ha deixat un cert mal gust de boca per com a acabat i que podríem haver qualificat d’HISTÒRICA d’haber tingut dos minuts finals encertats.
Reitero la meva admiració per la directiva del Club (i en especial per en Sergi Bru), per tots els seus treballadors (bravo Paci!) i per una afició entregada que va donar una lliçó a totes les altres en nombre i dedicació. Felicitats!
FINAL A 4 DE LA LEB PLATA (I): CBT, LA MILLOR AFICIÓ.
Aquest divendres i dissabte s’ha disputat a Fuenlabrada (Madrid) les Finals a Quatre de la lliga ADECCO LEB OR, PLATA i BRONZE; i jo hi vaig ser!
El Club Bàsquet Tarragona, amb una excel·lent i lloable organització, va traslladar i allotjar a uns 300 aficionats a Fuenlabrada, on els tarragonins vam ser, de lluny, l’afició més nombrosa i sorollosa.
Més enllà del resultat esportiu (que comentaré en un altre article), aquest cap de setmana ha estat una victòria contundent de l’afició tarragonina, del CBT en general i de la direcció i organització del club en particular.
En el desplaçament més massiu de la història del bàsquet tarragoní, no hi
hagué ni un sol incident ni a Fuenlabrada ni a Madrid i el comportament dels allí desplaçats fou absolutament exemplar i l’enveja de tots els clubs presents. Aquesta marea blava fa caure molts mites sobre la relació freda i distant entre la nostra ciutat i l’esport de la cistella. S’ha demostrat que quan hi ha projecte esportiu, un equip que ho dona tot i uns patrocinadors que aporten una part molt important, l’afició tarragonina respon i està amb el bàsquet i amb el CBT fins a les últimes conseqüències. Tarragona estima el bàsquet, i no ho dic només pel desplaçament a Fuenlabrada, ho dic per tot un any amb un Pavelló del Serrallo que feia força goig.
En Sergi Bru i el seu equip han d’aprofitar l’empenta aconseguida a Fuenlabrada per fer veure als patrocinadors el potencial publicitari i l’impacte comercial que representa patrocinar al CBT. S’han de plantejar nous i ambiciosos objectius de cara l’any vinent i compartir amb tota la ciutadania tarragonina la trempera pel basquet.
Vull donar l’enhorabona a l’equip pel seu esforç i als jugadors pel tracte directe amb els afeccionats. M’agradaria que abans de començar cada partit recordessin el moment en que van entrar al Restaurant d’Alfajarín i tota l’afició ens vam posar a aplaudir-los, tot i la derrota, satisfets perquè sabíem que ho havien donat tot. Aquell sentiment de recolzament i de “pell de gallina” ha de ser el motivador de grans resultats l’any vinent.
I per suposat, vull donar les gràcies als directius, dirigents, treballadors (sobretot a la Paci per la seva paciència) i patrocinadors per l’organització d’un cap de setmana extraordinari.
El Club Bàsquet Tarragona, amb una excel·lent i lloable organització, va traslladar i allotjar a uns 300 aficionats a Fuenlabrada, on els tarragonins vam ser, de lluny, l’afició més nombrosa i sorollosa.Més enllà del resultat esportiu (que comentaré en un altre article), aquest cap de setmana ha estat una victòria contundent de l’afició tarragonina, del CBT en general i de la direcció i organització del club en particular.
En el desplaçament més massiu de la història del bàsquet tarragoní, no hi
hagué ni un sol incident ni a Fuenlabrada ni a Madrid i el comportament dels allí desplaçats fou absolutament exemplar i l’enveja de tots els clubs presents. Aquesta marea blava fa caure molts mites sobre la relació freda i distant entre la nostra ciutat i l’esport de la cistella. S’ha demostrat que quan hi ha projecte esportiu, un equip que ho dona tot i uns patrocinadors que aporten una part molt important, l’afició tarragonina respon i està amb el bàsquet i amb el CBT fins a les últimes conseqüències. Tarragona estima el bàsquet, i no ho dic només pel desplaçament a Fuenlabrada, ho dic per tot un any amb un Pavelló del Serrallo que feia força goig.En Sergi Bru i el seu equip han d’aprofitar l’empenta aconseguida a Fuenlabrada per fer veure als patrocinadors el potencial publicitari i l’impacte comercial que representa patrocinar al CBT. S’han de plantejar nous i ambiciosos objectius de cara l’any vinent i compartir amb tota la ciutadania tarragonina la trempera pel basquet.
Vull donar l’enhorabona a l’equip pel seu esforç i als jugadors pel tracte directe amb els afeccionats. M’agradaria que abans de començar cada partit recordessin el moment en que van entrar al Restaurant d’Alfajarín i tota l’afició ens vam posar a aplaudir-los, tot i la derrota, satisfets perquè sabíem que ho havien donat tot. Aquell sentiment de recolzament i de “pell de gallina” ha de ser el motivador de grans resultats l’any vinent.
I per suposat, vull donar les gràcies als directius, dirigents, treballadors (sobretot a la Paci per la seva paciència) i patrocinadors per l’organització d’un cap de setmana extraordinari.
dimarts, 26 / maig / 2009
JO EM MOC PER TARRAGONA !!
Ahir vaig estar a la presentació pública de "Mou-te per Tarragona". Fou a la terrassa de la Sala Golfus, al Port Esportiu. Hi havia molta més gent de la que m'esperava. Hi vaig reconèixer gent de diferents ideologies polítiques i molts representants d'entitats socials, culturals, intel·lectuals i esportives de la ciutat, però sobretot molts ciutadans anònims !!! (molts d'aquests atrets, possiblement, pels 1.000 frankfurts i 5.000 litres de cervesa que es van repartir...) Gent de diferents edats, de nivells socials i econòmics molt diferents, homes i dones, tots ells representant un ampli espectre de la societat civil tarragonina.
La presentació va començar, amb cert retràs, amb la petició a tots els assistents de fer el símbol de la "T" amb les mans (gest de falta tècnica per a la gent del bàsquet) per tal que els mitjans gràfics immortalitzessin la trobada.Els parlaments els va iniciar en Joan Maria Adserà, un dels promotors de la Plataforma. El va seguir l'arquitecte Xavier Climent que va fer tota l'explicació tècnica sobre la primera iniciativa reivindicativa de la gent del "Mou-te per Tarragona": L'adhesió a la plataforma TGNByPass que defensa que Tarragona no quedi en un cul de sac de les línies de ferrocarril d'alta velocitat.
Ànims als creadors i a tirar del carro, que això no sigui flor d'un dia !! I sobretot, sobretot, sobretot, NO US DEIXEU POLITITZAR, que els tentacles del poder son molt llargs i la base de l'èxit d'aquest moviment és que totes les formacions polítiques es sentin amenaçades o representades depenent del que a NOSALTRES (TGNA) ens interessi defensar...
Per cert, em ve una pregunta al cap... Com es finança aquesta plataforma? D'on van sortir els diners per als díptics, enganxines, frankfurts i cerveses, lloguer del local, creació de la plana web...? Espero que no siguin diners públics perquè ja començaríem malament. Si l'Ajuntament, Diputació o qualsevol altre organisme ha subvencionat la posada en marxa d'aquesta iniciativa, ja ens tenen agafats dels ous !!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
